CUB A CUB

En aquest itinerari podràs observar el paisatge de muntanya, recórrer diferents camps de conreu i visitar alguns dels nostres productors locals. El producte de les terres d’aquest entorn era, fins fa no gaire, la font principal d’alimentació dels andorrans. Un país que, donades la seva orografia i la seva climatologia, estava aïllat durant gran part de l’any i, per tant, havia de sobreviure amb el que obtenia del seu sòl. La metal·lúrgia, desenvolupada a partir del segle XVII, va contribuir a diversificar la indústria del país, fins a convertir-se en la principal activitat econòmica del Principat. La Farga Rossell de la Massana va ser una de les últimes en tancar, avui és un centre d’interpretació que es pot visitar. La terra de les nostres valls es dedicava o bé a la pastura (alta muntanya) o bé a l’agricultura (a les terres més planes del fons de les valls). No va ser fins al s. XIX quan es va implantar el conreu de la patata. Una explotació que va arribar al seu punt àlgid a principis del s. XX, on la producció arreu del país va superar les 2.500 tones.

Anys més tard, els cultius, tot i estar protegits pel Consell General fins als anys 80, van anar desapareixent per convertir-se, quasi exclusivament, en terres de conreu de tabac. Avui, La Massana és una de les parròquies on més s’ha recuperat el cultiu d’aquest tubercle, amb més de 16 explotacions. Els nostres agricultors també han apostat per recuperar altres tipus de cultius, com els fruits vermells que s’utilitzen per elaborar melmelades a El Pastador (Sispony) o el llúpol amb el qual la cerveseria Alpha elabora les seves cerveses a Arinsal. Completa el repte Cub a Cub de la Massana amb la informació que trobaràs als cubs del camí.

En aquest itinerari pujaràs fins a 2.572 m. Des de dalt podràs observar tota la Vall de Setúria, una de les unitats pastorals més emblemàtiques de la Parròquia. Fixa't bé si veus algun dels isards, cabirols o muflons que viuen en aquesta zona! Aquests paratges, tan verds i abundants, són una de les zones preferides del ramat que pastura a les Valls del Nord. Tan fèrtil és aquesta terra que segons la llegenda, va ser motiu d’enfrontament entre els veïns de Pal i de Tor (o d’Ós de Civís segons qui explica la història) fa alguns anys... voleu saber com es va resoldre la disputa? Descobriu el que explica la llegenda en els tòtems informatius que trobareu al llarg del camí.

El cert és que la ramaderia ha donat forma als paisatges d’aquestes muntanyes i ha estat el fonament principal de l’economia de moltes llars del país. Un sistema marcat per la climatologia i el desnivell, en el que es distingeixen dos períodes: un, a muntanya (estiu i part de tardor) i l’altre, al fons de les valls (hivern i primavera).  En aquest context, l’arribada de l’estiu estava marcat pel maneig del bestiar fins a les pastures d’alta muntanya. Una jornada que aquí se celebrava entre totes les famílies ramaderes amb la Benedicció de Setúria. Completa el repte Cub a Cub de la Massana amb la informació que trobaràs als cubs del camí.

En aquest itinerari visitaràs el Parc Natural del Comapedrosa, una zona de gran valor natural. Si pares bé l'orella, al final de l’itinerari, potser sentiràs alguna de les marmotes que hi viuen. Des d'aquí arribaràs fins al refugi del Pla de l'Estany, on si vols, pots fer-hi nit. El Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa compta amb una àrea protegida de 1.540 hectàrees, l'equivalent a més de 1.400 camps de futbol. Aquí hi trobareu el cim més alt d'Andorra, el Comapedrosa, de 2.942 metres d'altura. Un terreny prou gran i amb prou desnivell per a comptar amb gran diversitat d'espècies de fauna i flora. És justament per conservar aquesta biodiversitat, que el parc ha desenvolupat un programa de seguiment on s’analitza l’estat de les diferents comunitats animals i vegetals. Algunes d’aquestes espècies són, a més bio indicadores: organismes, que per la seva abundància i característiques fisiològiques, reflecteixen l'estat de conservació del medi ambient i dels hàbitats naturals. El seguiment d'aquestes espècies, amb la comparació anual de les seves poblacions, ens permet avaluar la qualitat de l'aire i de l'aigua i detectar la possible presència de contaminants.

Dins d'aquestes espècies bio indicadores, les papallones diürnes són un grup especialment sensible i com a tal s'inclouen a la xarxa de seguiment Butterfly Monitoring Scheme d'Andorra (BMSAnd). La proliferació d'espècies adaptades a climes més càlids contra la regressió de les espècies més adaptades a climes freds són indicadors que mostren les conseqüències del canvi climàtic, així com la proliferació d'espècies amb menys requeriments hídrics podria indicar l'impacte de situacions de sequera. Les dades obtingudes al Parc del Comapedrosa, així com en altres zones naturals del país, s'integren dins el monitoratge europeu de la xarxa BMS, que ja ha permès establir alguns efectes del canvi climàtic. L'activitat humana té incidència directa sobre l'estat de conservació de la biodiversitat que t'envolta. Respecta la flora i fauna del Parc, circula només per la xarxa de camins senyalitzats i utilitza els llocs autoritzats per dipositar la brossa. Completa el repte Cub a Cub de la Massana amb la informació que trobaràs als cubs del camí.

Al llarg d'aquest itinerari recorreràs zones boscoses i urbanes, on podràs observar edificacions de diferents èpoques fins a l'actualitat. Et demanem, però, que et fixis en les construccions més modestes. Construccions, que malgrat la seva simplicitat, han resistit el pas dels segles i són avui part del nostre Patrimoni Cultural i Natural: les construccions en pedra seca. Des de temps immemorials, els habitants d'Andorra han emprat allò que la muntanya els donava en abundància, la pedra, per elevar murs i domesticar el paisatge. Les tarteres d'Andorra han proveït d'una excel·lent matèria primera a la població d'aquestes valls, que han utilitzat la pedra que n'extreien per realitzar construir orris, bordes, feixes, camins i carboneres.

Construccions vinculades a les activitats agrícoles i ramaderes, i més tard també a la metal·lúrgica, que intervenen el paisatge des del màxim respecte per la natura, sense utilitzar cap més element que no sigui la pedra mateixa. La pedra seca és un símbol del nostre país. Vestigi d'un passat on l'home i la natura vivien en equilibri. Llegat per un futur fidel a les nostres arrels. Completa el repte Cub a Cub de la Massana amb la informació que trobaràs als cubs del camí.

En aquest itinerari podràs observar com canvia la vegetació de la zona solana a l’obaga. Has pensat mai què passaria si aquest bosc no existís? A Andorra, pràcticament la meitat de la superfície del territori està formada per boscos. Boscos que ens proveeixen de fusta i fruits, que són la casa d’animals i vegetals, però que també ens protegeixen d’esllavissades i allaus. La funció dels boscos protectors per evitar el moviment del mantell nival, i el desencadenament d’allaus, està condicionada per les característiques de la seva massa forestal: la seva estructura, densitat i les espècies que l’integren. Els boscos es troben en constant transformació: l’arbre que avui veus, pot haver caigut demà. Nous arbres neixen cada dia, però també se’n talen i moren. La funció protectora dels boscos varia, evoluciona i pot desaparèixer amb el temps. T’has preguntat què passaria si en comptes dels boscos que veus en aquest recorregut, la superfície fos llisa?

A La Massana comptem amb diferents extensions de boscos protectors, formades en gran part per pi negre en estatges subalpins i per pi roig en l’estatge montà. A dins dels boscos s’acumula menys neu, l’acció de la radiació solar també és menor i la rugositat del terreny que creen els arbres vius i morts afavoreix la fixació del mantell nival. Paral·lelament aquest tipus de boscos permeten la conservació d’espècies de fauna singular. Completa el repte Cub a Cub de la Massana amb la informació que trobaràs als cubs del camí.

En este itinerario podrás observar el paisaje de montaña, recorrer diferentes campos de cultivo y visitar algunos de nuestros productores locales. El producto de las tierras de este entorno era, hasta hace poco, la fuente principal de alimentación de los andorranos. Un país que, dadas su orografía y su climatología, estaba aislado durante gran parte del año y, por tanto, tenía que sobrevivir con lo que obtenía de su suelo. La metalurgia, desarrollada a partir del siglo XVII, contribuyó a diversificar la industria del país, hasta convertirse en la principal actividad económica del Principado. La Farga Rossell de la Massana fue una de las últimas en cerrar, hoy es un centro de interpretación que se puede visitar. La tierra de nuestros valles se dedicaba o bien al pasto (alta montaña) o bien a la agricultura (en las tierras más llanas del fondo de los valles). No fue hasta el s. XIX cuando se implantó el cultivo de la patata. Una explotación que llegó a su punto álgido a principios del s. XX, donde la producción en todo el país superó las 2.500 toneladas.

Años más tarde, los cultivos, a pesar de estar protegidos por el Consejo General hasta los años 80, fueron desapareciendo para convertirse, casi exclusivamente, en tierras de cultivo de tabaco. Hoy, la Massana es una de las parroquias donde más se ha recuperado el cultivo de este tubérculo, con más de 16 explotaciones. Nuestros agricultores también han apostado por recuperar otros tipos de cultivos, como los frutos rojos que se utilizan para elaborar mermeladas en El Pastador (Sispony) o el lúpulo con el que la cervecería Alpha elabora sus cervezas en Arinsal. Completa el reto Cubo a Cubo de la Massana con la información que encontrarás en los cubos del camino.

En este itinerario subirás hasta 2.572 m. Desde arriba podrás observar todo el Valle de Setúria, una de las unidades pastorales más emblemáticas de la Parroquia. ¡Fíjate bien si ves alguno de los rebecos, corzos o muflones que viven en esta zona! Estos parajes tan verdes y abundantes son una de las zonas preferidas del rebaño que pasta en los Valles del Norte. Tan fértil es esta tierra que según la leyenda, fue motivo de enfrentamiento entre los vecinos de Pal y de Tor (o de Os de Civís según quien cuenta la historia) hace algunos años ... desea saber cómo se resolvió la disputa? Descubra lo que cuenta la leyenda en los tótems informativos que encontrará a lo largo del camino.

Lo cierto es que la ganadería ha dado forma a los paisajes de estas montañas y ha sido el fundamento principal de la economía de muchos hogares del país. Un sistema marcado por la climatología y el desnivel, en el que se distinguen dos períodos: uno, en montaña (verano y parte del otoño) y el otro, en el fondo de los valles (invierno y primavera). En este contexto, la llegada del verano estaba marcada por el manejo del ganado hasta los pastos de alta montaña. Una jornada que aquí se celebraba entre todas las familias ganaderas con la Bendición de Setúria. Completa el reto Cubo a Cubo de la Massana con la información que encontrarás en los cubos del camino.

En este itinerario visitarás el Parque Natural del Comapedrosa, una zona de gran valor natural. Si escuchas bien, al final del itinerario, quizás escuches alguna de las marmotas que viven en esa zona. Desde aquí llegarás hasta el refugio del Pla de l'Estany, donde si quieres, puedes pasar la noche. El Parque Natural de los Valles del Comapedrosa cuenta con un área protegida de 1.540 hectáreas, el equivalente a más de 1.400 campos de fútbol. Aquí se encuentra el pico más alto de Andorra, el Comapedrosa, de 2.942 metros de altura. Un terreno bastante grande y con bastante desnivel con una gran diversidad de especies de fauna y flora. Es justamente para conservar esta biodiversidad, que el parque ha desarrollado un programa de seguimiento donde se analiza el estado de las diferentes comunidades animales y vegetales. Algunas de estas especies son, además bio indicadoras: organismos, que por su abundancia y características fisiológicas, reflejan el estado de conservación del medio ambiente y de los hábitats naturales. El seguimiento de estas especies, con la comparación anual de sus poblaciones, nos permite evaluar la calidad del aire y del agua y detectar la posible presencia de contaminantes.

Dentro de estas especies bio indicadoras, las mariposas diurnas son un grupo especialmente sensible y como tal se incluyen en la red de seguimiento Butterfly Monitoring Scheme de Andorra (BMSAnd). La proliferación de especies adaptadas a climas más cálidos contra la regresión de las especies más adaptadas a climas fríos son indicadores que muestran las consecuencias del cambio climático, así como la proliferación de especies con menos requerimientos hídricos podría indicar el impacto de situaciones de sequía. Los datos obtenidos en el Parque del Comapedrosa, así como en otras zonas naturales del país, se integran dentro del monitoreo europeo de la red BMS, que ya ha permitido establecer algunos efectos del cambio climático. La actividad humana tiene incidencia directa sobre el estado de conservación de la biodiversidad que te rodea. Respeta la flora y fauna del Parque, circula sólo por la red de caminos señalizados y utiliza los sitios autorizados para depositar la basura. Completa el reto Cubo a Cubo de la Massana con la información que encontrarás en los cubos del camino.

A lo largo de este itinerario recorrerás zonas boscosas y urbanas, donde podrás observar edificaciones de diferentes épocas hasta la actualidad. Te pedimos, sin embargo, que te fijes en las construcciones más modestas. Construcciones, que a pesar de su simplicidad, han resistido el paso de los siglos y son hoy parte de nuestro Patrimonio Cultural y Natural: las construcciones en piedra seca. Desde tiempos inmemoriales, los habitantes de Andorra han empleado lo que la montaña les daba en abundancia, la piedra, para elevar muros y domesticar el paisaje. Las tarteras de Andorra han provisto de una excelente materia prima a la población de estos valles, que han utilizado la piedra que extraían para realizar construir bordas, bancales, caminos y carboneras.

Construcciones vinculadas a las actividades agrícolas y ganaderas, y más tarde también en la metalúrgica, que intervienen el paisaje desde el máximo respeto por la naturaleza, sin utilizar ningún otro elemento que no sea la piedra misma. La piedra seca es un símbolo de nuestro país. Vestigio de un pasado donde el hombre y la naturaleza vivían en equilibrio. Legado por un futuro fiel a nuestras raíces. Completa el reto Cubo a Cubo de la Massana con la información que encontrarás en los cubos del camino.

En este itinerario podrás observar cómo cambia la vegetación de la zona solana a la zona sombreada. ¿Has pensado qué pasaría si este bosque no existiera? En Andorra, prácticamente la mitad de la superficie del territorio está formada por bosques. Bosques que nos proveen de madera y frutos, que son el hogar de animales y vegetales, pero que también nos protegen de deslizamientos y aludes. La función de los bosques protectores para evitar el movimiento del manto nivoso, y el desencadenamiento de aludes, está condicionada por las características de su masa forestal: su estructura, densidad y las especies que lo integran. Los bosques se encuentran en constante transformación: el árbol que hoy ves, puede haber caído mañana. Nuevos árboles nacen cada día, pero también se talan y mueren. La función protectora de los bosques varía, evoluciona y puede desaparecer con el tiempo. ¿Te has preguntado qué pasaría si en vez de los bosques que ves en este recorrido, la superficie fuera lisa?

En la Massana contamos con diferentes extensiones de bosques protectores, formadas en gran parte por pino negro en pisos subalpinos y por pino rojo en el piso montano. Dentro de los bosques se acumula menos nieve, la acción de la radiación solar también es menor y la rugosidad del terreno que crean los árboles vivos y muertos favorece la fijación del manto nivoso. Paralelamente este tipo de bosques permiten la conservación de especies de fauna singular. Completa el reto Cubo a Cubo de la Massana con la información que encontrarás en los cubos del camino.

Sur cet itinéraire, vous pourrez observer le paysage de montagne, traverser différents champs et visiter certains de nos producteurs locaux. Jusqu'à récemment, le produit des terres de cette zone était la principale source de nourriture des Andorrans. Un pays qui, compte tenu de son orographie et de son climat, était isolé une grande partie de l'année et a donc dû survivre avec ce qu'il tirait de son sol. La métallurgie, développée à partir du XVIIe siècle, a contribué à diversifier l'industrie du pays, devenant la principale activité économique de la Principauté. La Forge Rossell de la Massana a été l'une des dernières à fermer, c'est aujourd'hui un centre d'interprétation qui peut être visité. Les terres de nos vallées étaient vouées soit au pâturage (haute montagne), soit à l'agriculture (aux terres plus plates au fond des vallées). Ce n'est que à partir du XIX siècle que la pomme de terre a été cultivée. Une explotation agricole qui a atteint son apogée au début du s. XX, où la production nationale de l’Andorre a dépassé les 2 500 tonnes.

Quelques années plus tard, les terrains pour les récoltes, bien qu'étant protégées par le Conseil général jusqu’aux années 80, disparaissaient pour devenir, presque exclusivement, des terres pour y cultiver du tabac. Aujourd'hui, la Massana est l'une des paroisses où ce tubercule est le plus cultivé, avec plus de 16 fermes. Nos agriculteurs ont également fait le choix de récupérer d'autres types de plantations, comme les fruits rouges utilisés pour faire des confitures à El Pastador (Sispony) ou le houblon avec lequel Alpha élabore ses bières à Arinsal. Terminez le défi Cube à Cube de la Massana avec les informations que vous trouverez sur les cubes en cours de route.

Sur ce chemin, vous monterez jusqu'à 2 572 m. D'en haut, vous pouvez voir l'ensemble de la vallée de Setúria, une des unités pastorales les plus emblématiques de la paroisse. Regardez bien si vous voyez des chamois, des chevreuils ou des mouflons qui vivent dans cette région! Ces espaces, si verts et abondants, sont l'une des zones de prédilection du troupeau qui broute dans les vallées du Nord. Cette terre est si fertile que selon la légende, c'était un motif de confrontation entre les voisins de Pal et Tor (ou Os de Civís selon qui raconte l'histoire) il y a quelques années ... Vous voulez savoir comment le problème est résolu? Découvrez ce que dit la légende aux les totems informatifs que vous trouverez en cours de route.

Il est vrai que le bétail a façonné les paysages des montagnes et a été le pilier de l'économie de nombreuses maisons du pays. Un système marqué par la climatologie et le dénivelé, dans lequel deux périodes se distinguent: l'une, en montagne (été et partie d'automne) et l'autre, au fond des vallées (hiver et printemps). Dans ce contexte, l'arrivée de l'été a été marquée par la manutention du bétail vers les alpages. Une journée qui est célébrée ici parmi toutes les familles de bétail avec la bénédiction de Seturia. Terminez le défi Cube à Cube de la Massana avec les informations que vous trouverez sur les cubes en cours de route.

Sur cet itinéraire, vous visiterez le parc naturel du Comapedrosa, une zone avec une grande valeur naturelle. Si vous écoutez attentivement, à la fin du parcours, vous entendrez peut-être les marmottes qui y vivent. De là, vous atteindrez le refuge du Pla de l'Estany, où si vous le souhaitez, vous pourrez passer la nuit. Le parc naturel communal de la Vallée du Comapedrosa possède une zone protégée de 1 540 hectares, soit l'équivalent de plus de 1 400 terrains de football. Ici vous trouverez le plus haut sommet de l’Andorre, le Comapedrosa, à 2942 mètres d'altitude. Un terrain assez grand et avec suffisamment de dénivelé pour avoir une grande diversité d'espèces de faune et de flore. C'est précisément pour conserver cette biodiversité que le parc a développé un programme de suivi qui analyse l'état des différentes communautés animales et végétales. Certaines de ces espèces sont également des bio-indicateurs: des organismes qui, de par leur abondance et leurs caractéristiques physiologiques, reflètent l'état de conservation de l'environnement et des habitats naturels. Le suivi de ces espèces, avec la comparaison annuelle de leurs populations, nous permet d'évaluer la qualité de l'air et de l'eau et de détecter la présence éventuelle de polluants.

Au sein de ces espèces bio-indicatrices, les papillons diurnes constituent un groupe particulièrement sensible et en tant que tels sont inclus dans le programme de surveillance des papillons d'Andorre (BMSAnd). La prolifération des espèces adaptées aux climats plus chauds contre la régression des espèces les plus adaptées aux climats froids sont des indicateurs qui montrent les conséquences du changement climatique, ainsi que la prolifération d'espèces ayant besoin de moins d’eau pourrait indiquer l'impact de situations de sécheresse. Les données obtenues dans le Parc du Comapedrosa, ainsi que les données d'autres espaces naturels du pays, sont intégrées dans la surveillance européenne du réseau BMS, qui a déjà permis d'établir certains effets du changement climatique. L'activité humaine a un impact direct sur l'état de conservation de la biodiversité qui vous entoure. Respectez la faune et la flore du Parc, ne circulez que sur le réseau de sentiers balisés et utilisez les lieux autorisés pour déposer les ordures. Terminez le défi Cube à Cube de la Massana avec les informations que vous trouverez sur les cubes en cours de route.

Le long de cet itinéraire, vous visiterez des zones boisées et urbaines, où vous pourrez voir des bâtiments de différentes époques jusqu’à nos jours. Nous vous demandons cependant de faire attention aux constructions les plus modestes. Des constructions qui, malgré leur simplicité, ont résisté au passage des siècles et font aujourd'hui partie de notre patrimoine culturel et naturel: les constructions en pierre sèche. Depuis des temps immémoriaux, les habitants d'Andorre ont utilisé ce que la montagne leur a donné en abondance, la pierre, pour élever des murs et apprivoiser le paysage. Les éboulis d'Andorre ont fourni une excellente matière première à la population de ces vallées, qui a utilisé la pierre extraite pour construire des huttes, des poutres, des chemins et des fosses à charbon.

Constructions liées aux activités agricoles et d'élevage, et plus tard également à la métallurgie, qui impliquent le paysage dans le plus grand respect de la nature, sans utiliser d'autre élément que la pierre elle-même. La pierre sèche est un symbole de notre pays. Trace d'un passé où l'homme et la nature vivaient en équilibre. Un héritage pour un avenir fidèle à nos racines. Terminez le défi Cube à Cube de la Massana avec les informations que vous trouverez sur les cubes en cours de route.

Sur cet itinéraire vous pourrez observer comment la végétation de la zone ensoleillée change à l'ombre. Avez-vous déjà pensé à ce qui se passerait si cette forêt n'existait pas? En Andorre, près de la moitié du territoire est constitué de forêts. Des forêts qui nous fournissent du bois et des fruits, qui abritent des animaux et des plantes, mais qui nous protègent également des glissements de terrain et des avalanches. La fonction des forêts protectrices pour empêcher le mouvement de la couverture neigeuse, et le déclenchement d'avalanches, est conditionnée par les caractéristiques de sa masse forestière: sa structure, sa densité et les espèces qui la composent. Les forêts changent constamment: l'arbre que vous voyez aujourd'hui est peut-être tombé demain. De nouveaux arbres naissent chaque jour, mais parfois ils sont coupés et meurent. La fonction protectrice des forêts varie, évolue et peut disparaître avec le temps. Vous êtes-vous déjà demandé si, au lieu des bois que vous voyez sur ce sentier, la surface était lisse?

À la Massana, nous avons différentes extensions de forêts protectrices, formées en grande partie par le pin noir à l’étage subalpin et par le pin rouge à l’étage montagnard. Moins de neige s'accumule dans les forêts, l'action du rayonnement solaire est également plus faible et la rugosité du sol créée par les arbres vivants et morts favorise la fixation de l'enneigement. En même temps, ce type de forêt permet la conservation d'espèces de faune uniques. Terminez le défi Cube à Cube de la Massana avec les informations que vous trouverez sur les cubes en cours de route.